Discussioni:Muixeranga

Dâ Wikipedia, la nciclupidìa lìbbira.
Jump to navigation Jump to search
File:Muixeranga morera.gif
Figura de la Morera

La Muixeranga és el nom que rep un conjunt de danses i castells humans originaris del País Valencià i que es preserven a Algemesí (Ribera Alta).

Més que una dansa pròpiament dita és un conjunt de quadres plàstics amb intencionalitat representativa, que participa en les Processons de la Mare de Déu de la Salut, la Festa Major d'Algemesí (7 i 8 de setembre).

La Muixeranga és el nom que rep a Algemesí, i que es diferencia dels moderns castellers en el sentit de que en la Muixeranga l'objectiu és més religiós i es fa una dansa, sense que l'alçària de les torres humanes siga crucial. Si la teoria de que els castells i la Muixeranga tenen un origen comú: les moixiganges, els primers s'haurien especialitzat en les torres humanes pròpiament dites i les segones s'haurien preservat fidels al sentit religiós i el quadre plàstic.


Origen[cancia la surgenti]

La primera qüestió a mencionar vindria constituïda per les opinions que hi ha respecte al nom. Per una part, hi ha opinions documentades que en 1947 defensaven la procedència del nom, del mot àrab 'mochain, amb significat d’‘emmascarat’ o ‘encapirotat’. Per altra, hi ha qui pensa que rep el nom genèric per ser la primera dansa que apareix obrint marxa, en record de les antigues desfilades i processons o festes públiques —moixigangues—, amb comparses i gent disfressada, que se celebraven per causa d’algun esdeveniment remarcat. La veritat és que avui, a causa de la manca d’investigacions, no es pot prendre part per cap hipòtesi.

Les més antigues cròniques escrites que la vinculen a Algemesí daten del primer terç del segle XVIIIè, però de la seua constant i ferma presència ben bé pot pensar-se en un origen molt més antic. Si ens atenim a referències de cròniques, la data de 1724, celebració de les primeres festes solemnes en honor de la Mare de Déu de la Salut, podria ser la més antiga que la vincula a la Festa; però si tenim en compte la constatació documental dels Llibres de Comptes de la Vila, des de 1733 i des d’aleshores, ja amb cadència anual en liquidar-los el sou als dolçainers que tocaven a la Festa, és la més exacta fita cronològica.

Difusió, Evolució i Extensió Geogràfica[cancia la surgenti]

Arrelada en temps pretèrits a la comarca de la Ribera del Xúquer, Algemesí té l’honor d’haver-la conservada, i rep l’homenatge de reconeixement constant per part dels components de les Colles castelleres d’algunes comarques del Principat. Hi ha estudiosos que creuen en la possibilitat que s'estenguès per alguns concrets punts de les comarques del sud -en relació amb la implantació de l’arròs al Delta de l'Ebre, amb el nom antic de Ball de Valencians, que està registrat que es feia servir.

Sobre la presència de muixerangues a altres pobles del País Valencià, cal citar Peníscola, Titagües i, segons el més recent descobriment dels estudiosos locals, també l’Olleria, freqüentment amb el nom de moixiganges.

De fet, els castells humans també es realitzen al Baix Aragó, i és possible que els d'aquestes terres, la muixeranga i els castellers catalans donen suport a la teoria d'un origen comú a les moixiganges.

Característiques de la Muixeranga[cancia la surgenti]

Els membres són una colla d’homes, de tota mena de professions, de nombre irregular —en l’actualitat ixen uns dos-cents però en temps d’abans només uns trenta—, dirigits per un mestre, que s’encarrega amb autoritat incontestable de la coordinació dels muntatges del ball, torres i figures, dels assajos previs i d’admetre el personal que s’hi incorpora. Homes de força i habilitat, en temps passats carregadors i obrers de vila de professió, ens adonen d’un cert caràcter gremial com a aglutinant del grup. La memòria col·lectiva té per mític els temps en què Enric Cabrera fou mestre allà pels anys vint. Igualment és recordat Llorca el barbero, entre els quaranta i els setanta. Avui el ventall professional dels seus components, és ampli en correspondència amb una societat diversificada.

La indumentària consta d’una brusa cenyida i recta, botonada per davant, pantalons llargs, bonet orellut i espardenyes de sola prima. La tela és basta i forta a tires verticals vermelles i blaves sobre fons de ratlles blanques amb disposició arlequinada, exceptuat el vestit del mestre, que porta cada peça d’un sol color. És la tela vulgarment anomenada de matalaf, i és clar que abans era de tires vermelles irregulars sobre fons blanc, sense tant de color. Per molt que s’ha dit sobre aquesta, de primer antuvi, un tant extravagant vestimenta, pareix més aviat que l’origen és per raó de les disponibilitats dels antics proveïdors del vestuari.

Música i Simbologia[cancia la surgenti]

La dansa s'acompanya amb una música de tabalet i dolçaina, amb una tonada molt característica, d'autor desconegut. Alguns sectors del nacionalisme valencià (Joan Fuster entre d'altres) han volgut reivindicar la música de la Muixeranga com himne del País Valencià i, fins i tot, com himne dels Països Catalans.